V Congrés Internacional d’Educació Intercultural

Aquest V Congrés es va celebrar a Almeria el 11-11-2011 i va estar organitzat pel grup d’investigació de la Universitat d’Almeria (UAL) “Investigació i Avaluació en Educació Intercultural”, on hi van assistir més de 260 persones. D’aquestes, la majoria van ser professors, doctors i infermers, mentre que els ponents eren d’Estats Units, Mèxic, Equador, França i Brasil.

El Congrés pretén formar i actualitzar els coneixements de participants a favor d’una societat intercultural. A més, pretenen donar resposta a la diversitat existent en les societats actuals com un nou repte internacional enfront la interculturalitat i afavorir l’apropament de professionals interessats en la interculturalitat en els programes de convivència i en la resolució de conflictes de diferents àmbits com poden ser el social, l’educatiu, el laboral o el sanitari, entre d’altres.

Aquí us deixo l’enllaç de la notícia:
http://www.ideal.es/almeria/v/20111111/almeria/personas-congreso-internacional-educacion-20111111.html.

I l’enllaç del vídeo (petit resum):
http://www.ideal.es/videos/almeria/noticias/1267015563001-personas-congreso-internacional-educacion-intercultural.html

Jocs del Món

Avui us presento una web organitzada pels “Joves per la Igualtat i la Solidaritat” anomenada Jocs del món, Jocs contra la discriminació.

És un servei que té com a finalitat fomentar els valors de la interculturalitat, respecte a la diversitat i no discriminació entre els joves. El fet de viure en una societat democràtica, en què es defensa la diferència cultural, sexual, ètnica i religiosa, no garanteix que en la realitat social sigui un dret respectat i assimilat per la ciutadania.

La discriminació és una actitud encara present a la nostra societat i que s’ha de combatre. Una de les millors maneres de fer-ho és conèixer jocs i dinàmiques contra la discriminació per posar-ho en pràctica en els centres educatius o en qualsevol altra institució.
Amb el coneixement de diferents aspectes relatius als pobles i la gent sobre els quals recauen actituds discriminatòries, el debat, la reflexió, tallers i jocs, s’afavorirà una actitud de respecte, comprensió, apropament envers diferents formes de pensar, cultures,... diferents a les nostres. En aquesta web trobaràs una recopilació de jocs que pertanyen a diferents cultures i una recopilació de diferents dinàmiques que tenen com a objectiu treballar contra les actituds de discriminació. 

Activitat d’investigació

A l’entrada d’avui exposaré una activitat sobre la Interculturalitat per poder desenvolupar-la en una aula escolar:

Cada alumne demana a la seva família o algun veí o amic, si hi ha hagut algú en el seu grup familiar que va emigrar del seu lloc d’origen, és a dir, hauran de cercar una persona que hagi canviat de país, o en tot cas, de comunitat autònoma.

Hauran d’elaborar una fitxa amb unes dades de referència comuns, però poden incloure totes les dades que considerin necessàries en cada cas.

Completada la investigació, s’organitzarà una posada en comú en la que cada alumne compartirà els resultats.

A la pissarra s’aniran anotant els llocs d’origen i de destí de cada un dels casos, el motiu i totes aquelles dades que els alumnes considerin d’importància i que siguin comuns a la situació de la immigració.

Dades a completar:

• Per què va marxar?
• Any en el que va marxar
• Era diferent l’idioma es parlava en el seu lloc de destí?
• Estat civil
• Si va marxar sol o amb la seva família/conegut
• Va formar família en el lloc de destí (fills)?
• Com es comunicava amb la seva família?
• Quin idioma parlaven els seus fills?
• Tornava de visita?
• Quin treball tenia quan va marxar?
• Quin treball va realitzar després?
• Què enyorava del seu lloc d’origen? (persones, menjar, paissatge...)
• Va retornar?
• Els seus fills van retornar?

Per tant, la finalitat d’aquesta activitat és veure la diversitat de situacions que implica la immigració i comprendre aquest fet. 

El Síndrome d'Ulisses

A l’última sessió de l’assignatura vàrem tractar el racisme i en concret el dol migratori, que és el procés que viu una persona quan emigra, ja que perd una sèrie de coses, però que encara hi són presents.

I em va cridar l’atenció el Síndrome d’Ulisses o també conegut amb el nom de Síndrome de l’emigrant amb estrès crònic i múltiple. És un síndrome de naturalesa psicològica que es caracteritza per un estrès crònic que ve associat a la problemàtica dels emigrants en establir-se en una nova residència. El nom ve donat de l'heroi mític Ulisses el qual, perdut durant molts anys, buscava el camí d'anada i tornada d'Ítaca, enyorava la seva terra d'origen però es veia impossibilitat de tornar-hi.

La síndrome d'Ulisses no solament actua per si mateixa sinó que, com tota situació d'estrès, contribueix a accelerar o desenvolupar certes patologies que podien trobar-se latents en aquells qui la sofreixen. Per exemple, pacients amb predisposició a desenvolupar brots psicòtics poden veure'n accelerada o augmentada l'aparició a causa de l'estrès, d'aquí que la taxa d'aquestes patologies sigui més gran en el col·lectiu d'immigrants que en la població general.

Segons el seu descobridor, el doctor Joseba Achótegui, psiquiatra del SAPPIR i professor titular de la Universitat de Barcelona, “es una situación de estrés límite, con cuatro factores vinculantes: soledad, al no poder traer a su familia; sentimiento interno de fracaso, al no tener posibilidad de acceder al mercado laboral; sentimiento de miedo, por estar muchas veces vinculados a mafias; y sentimiento de lucha por sobrevivir”. Es calcula que a Espanya hi poden haver unes 800.000 persones afectades per aquesta malaltia. 

Aquí us deixo un enllaç d'un document de Joseba Achótegui que parla sobre això: http://www.pensamientocritico.org/josach0407.html

A més, també deixo un vídeo molt interessant d'humor sobre els immigrants contra el racisme: http://www.youtube.com/watch?v=CYFZjo6WEkw

Els Akha

L’entrada d’avui tractarà  d’una exposició que vaig anar a visitar, juntament amb dues companyes de classe, a la Biblioteca Jaume Fuster, situada a Plaça Lesseps 20-22, Barcelona.

L’exposició ens la va recomanar el nostre professor de l’assignatura, Enric Prats, i es titulava “El repte de les minories ètniques davant la globalització. El cas dels Akha.” Va estar exposada del 2 de setembre al 16 d’octubre.

Els Akha són una minoria ètnica que viu entre el nord de Tailàndia, Birmània, Laos i el sud de la Xina. Com la resta de minories suposen els grups més desfavorits i marginats de la societat i, davant la globalització, aquestes tenen el repte de redefinir el seu model de vida, que no sigui una assimilació submisa a les lleis de la cultura occidental global, ja que gairebé mai tenen accés al poder polític i sovint els han imposat polítiques de desenvolupament alienes a les seves formes de vida. La modernització de la societat i valors d’avui en dia com l’individualisme, la tecnologia i el racionalisme, resulten contradictoris amb els valors de les cultures tradicionals com serien la biodiversitat, col·lectivitat, sostenibilitat i espiritualitat. 

Els Akha volen que s’escolti la seva veu i la seva problemàtica, ja que ignoren la seva llengua i menysvaloren les seves formes de vida i a més, l’educació no arriba als poblats més aïllats i petis i a conseqüències d’això acaben treballant com a mà d’obra barata a la construcció o als restaurants i moltes noies al món de la prostitució. A més, no poden tenir a nom seu les terres que cultiven des de fa moltes generacions, el propietari legítim, que normalment és el propi Estat, els pot fer fora en qualsevol moment, entre d’altres problemàtiques.

Per què és important recolzar les minories ètniques? El nostre repte és reflexionar i tornar la mirada cap a la nostra pròpia cultura, perquè els problemes dels Akha, com qualsevol altra minoria ètnica, tenen un lligam amb els nostres, no són aliens i per tant ens incumbeixen.

I el repte de les minories davant la globalització és plantejar-se algunes preguntes:

- Com superar el conflicte entre tradició i modernitat?
- Desenvolupament? Progressar? Cap a on?
- Com mantenir les diferències davant la globalització?

Multiculturalitat i Interculturalitat no són el mateix.

El terme Multicultural es refereix al fet que molts grups o individus que pertanyen a diferents cultures visquin junts en una mateixa societat; mentre que el terme Interculturalitat afegeix a l’anterior el fet que els grups o individus diversos s’interrelacionin, s’enriqueixin mútuament i siguin conscients de la seva interdependència. [Aguado, 1991]

L’educació intercultural, per tant, suposa un procés continu que afecta a totes les dimensions educatives (no només al currículum) amb un enfocament inclusiu i amb la finalitat d’aconseguir una educació de qualitat per a tots.

D’aquesta manera intenta:

  -  Incrementar l’equitat educativa

 - Superar el racisme, la discriminació i l’exclusió

 - Afavorir la comunicació i competències intercultural

 - Recolzar el canvi social segons els principis de justícia social.

Per això, actualment ja comptem amb educació intercultural en les nostres aules.

Una pàgina web d’interès és l’Aulaintercultural: http://www.aulaintercultural.org/, un projecte impulsat per FETE-UGT i finançat per el Ministeri de Treball i Immigració Espanyol i la Unió Europea. És un espai on es poden trobar les novetats i notícies d’actualitat referent a aquesta temàtica.

Finalment, per acabar l’entrada d’avui, comentar una gran iniciativa que he trobat que ha estat impulsada per part del Govern Basc i en col·laboració de la fundació EDEX. Es tracta d’un Còmic trilingüe (castellà, euskera i anglès) anomenat “Los nuevos vecinos”, que són diferents històries que pretenen fer reflexionar sobre la convivència intercultural, els vavlors cívics i els processos migratoris a nois i noies d’entre 11 i 14 anys.

Es centra en habilitats com:

• Autoconeixement
• Empatia
• Comunicació assertiva
• Relacions interpersonals
• Pressa de decisions
• Solució de problemes i conflictes
• Pensament creatiu
• Pensament crític

Aquí us deixo el link: http://www.cuadernointercultural.com/los-nuevos-vecinos-comic-para-prevenir-xenofobia-y-racismo/

Salomón

Bon dia, avui m'agradaria compartir amb vosaltres un vídeo o curt que vam treballar a la última sessió de classe. Aquí us deixo l'enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=0Cw9pvF7oSo&feature=player_embedded
Doncs bé, no us contaré tota la història del vídeo perquè vull que el vegeu vosaltres, però sí comentar el rerefons. Hi ha un detall molt curiós per part de l'home gran i és que fa un canvi d'actitud bastant gran en poc temps i és una mica contradictori. Però a part d'això, el missatge principal clarament és que tant és el color de pell, la raça o d'on provinguis que el que importa és la persona.

Aquí us deixo amb una poesia que he trobat de l'autor René Philombe-Camerún:

Un hombre como tú

He llamado a tu puerta, he llamado a tu corazón

por una cama decente, para tener un buen fuego.

¿Por qué me echas? ¡Ábreme hermano!..

¿Por qué me preguntas si vengo de África,

si vengo de América, si vengo de Asia,

si vengo de Europa?

¡Ábreme hermano!..

¿Por qué quieres saber la longitud de mi nariz,

el grosor de mis labios, el color de mi piel,

el nombre de mis dioses?

¡Ábreme hermano!..

No soy negro, no soy rojo,

no soy amarillo, no soy blanco,

Soy solamente un hombre.

¡Ábreme hermano!..

Ábreme para mí tu puerta, ábreme el corazón,

Soy un hombre, un hombre como tú,

El hombre de todos los tiempos

y bajo todos los cielos,

un hombre como tú.