El Síndrome d'Ulisses

A l’última sessió de l’assignatura vàrem tractar el racisme i en concret el dol migratori, que és el procés que viu una persona quan emigra, ja que perd una sèrie de coses, però que encara hi són presents.

I em va cridar l’atenció el Síndrome d’Ulisses o també conegut amb el nom de Síndrome de l’emigrant amb estrès crònic i múltiple. És un síndrome de naturalesa psicològica que es caracteritza per un estrès crònic que ve associat a la problemàtica dels emigrants en establir-se en una nova residència. El nom ve donat de l'heroi mític Ulisses el qual, perdut durant molts anys, buscava el camí d'anada i tornada d'Ítaca, enyorava la seva terra d'origen però es veia impossibilitat de tornar-hi.

La síndrome d'Ulisses no solament actua per si mateixa sinó que, com tota situació d'estrès, contribueix a accelerar o desenvolupar certes patologies que podien trobar-se latents en aquells qui la sofreixen. Per exemple, pacients amb predisposició a desenvolupar brots psicòtics poden veure'n accelerada o augmentada l'aparició a causa de l'estrès, d'aquí que la taxa d'aquestes patologies sigui més gran en el col·lectiu d'immigrants que en la població general.

Segons el seu descobridor, el doctor Joseba Achótegui, psiquiatra del SAPPIR i professor titular de la Universitat de Barcelona, “es una situación de estrés límite, con cuatro factores vinculantes: soledad, al no poder traer a su familia; sentimiento interno de fracaso, al no tener posibilidad de acceder al mercado laboral; sentimiento de miedo, por estar muchas veces vinculados a mafias; y sentimiento de lucha por sobrevivir”. Es calcula que a Espanya hi poden haver unes 800.000 persones afectades per aquesta malaltia. 

Aquí us deixo un enllaç d'un document de Joseba Achótegui que parla sobre això: http://www.pensamientocritico.org/josach0407.html

A més, també deixo un vídeo molt interessant d'humor sobre els immigrants contra el racisme: http://www.youtube.com/watch?v=CYFZjo6WEkw